Primer, començem explicat què és un àtom:
és l'unitat fonamental de la matèria, que constitueix als éssers orgànics i inorgànics i també la més xicoteta. Elèctricament és neutre (però no és així com després s'explicará).
El àtom està constituit en dos parts: Nucli → Protons càrrega positiva de 1,6 × 10-19 C
↳ Neutrons 「no tenen càrrega」
↳ Escorça electrònica→ Electrons (e−) 9,11 · 10−31 kg
Una altra característica és que el nucli representa el 99,94% de l'àtom.
Els electrons, que els anomenarem 「e-」es situen en capes, no en òrbites. En la primera capa es col·locarien 2 e-, i en les altres 8 e-, si fóra de 10 e-.
Per exemple: si té 11 e- sería: ↱ 2 si té 12 e- : ↱ 2
→ 8 → 8
↳ 1 ↳ 2
Del seu descobriment, hi ha molt que contrastar, ja que s'han anat desmentint o corregint teories dels anteriors científics, per el tant, es podria dir que no hi ha un sol descobridor, sinó que abans d'ell hi ha hagut altres persones estudiant-lo.
El primer va ser Demòcrit, antic filòsof i matemàtic que va viure a l'antiga Grècia (460-370 a.C). Que va afirmar que la matèria està formada per àtoms, i que aquests eren indivisibles.
John Dalton, va fer grans aportacions, com per exemple la seua teoría que afirma que els elements estan fets de partícules diminutes anomenades àtoms que són indestructibles i indivisibles,i així unes altres quatre que pots trobar ací
Com la tecnologia anava avançant, l'estudi es podia realitzar amb més facilitat, i el 1896, Becquerel - descobridor de la radioactivitat- va suposar que els electrons tenien càrrega elèctrica. Teoria confirmada vint anys després.
El 1911 Rutherford, va llançar la primera teoria sobre l'estructura de l'àtom, deia que els electrons giraven al rededor del nucli com si fóra un sistema solar en miniatura. Aquesta teoria es va mantindre hasta 1913, data en la qual Bohr, va llançar una nova teoria atòmica. Deia que els electrons giren al voltant del nucli en òrbites. Aquesta teoria va ser i és de les més importants, anomenada Teoria Atòmica de Bohr.
Aquesta no va ser la teoria definitiva, però si la base de les actuals. El 1929, Rutherford va descobrir que el nucli dels àtoms estava compost per protons i que tenia càrrega positiva. I en 1932, Chadwick va descobrir el neutró, una de les parts més importants de la matèria que es troben al nucli de l'àtom.
A través d'aquestes teories es poden realitzar molts experiments, per a afirmar-les o rebartir-les.
Com per exemple, l'experiment de Rutherford.
També anomenat experiment de la làmina d'or, consistia a provocar que un raig de partícules alfa (partícules emitides en moltes desintegracions súbites que està constituïda per nuclis d'àtoms d'heli) sobre una fina làmina d'or i observar com afectava la trajectòria dels raigs.
Les partícules s'obtenien de la desintegració del poloni. Per a obtindre el fi raig; es va col·locar el poloni en una caixa de plom, que deté totes les partícules excepte les que ixien per un xicotet forat. Perpendicularment a la trajectòria del raig s'interposava la llàmina de metall, i per a la detenció de partícules, s'utilitzava una pantalla de sulfur de zinc, que produeix xicotets destells quan una partícula alfa xoca amb ell.
Segons el model de Thompson les partícules alfa atravesaríen la làmina metàl·lica sense desviar-se molt de la seua trajectòria.
La càrrega positiva i els electrons de l'àtom es trobaven dispersos de forma homogènia en tot el volum de l'àtom. Com les partícules alfa posseeixen gran massa (8.000 vegades major que la de l'electró) i gran velocitat (20.000 km/s), les forces elèctriques serien molt suaus i insuficients per a aconseguir desviar les partícules alfa.
A més, per a atravessar la làmina del metall, aquestes partícules es trobarien amb molts àtoms, que anirien compensant les desviacions cap a diferents adreces.
L'experiment va ser realitzat per Hans Geiger i Ernest Mardsen, baix la supervisió d'Ernest Rutherford, als laboratoris de Manchester a l'any 1909, i publicat el 1911.
El primer va ser Demòcrit, antic filòsof i matemàtic que va viure a l'antiga Grècia (460-370 a.C). Que va afirmar que la matèria està formada per àtoms, i que aquests eren indivisibles.
John Dalton, va fer grans aportacions, com per exemple la seua teoría que afirma que els elements estan fets de partícules diminutes anomenades àtoms que són indestructibles i indivisibles,i així unes altres quatre que pots trobar ací
A més de haver aportat aquesta teoría, també va ser el que va realitzar un treball sobre la diferència de les persones amb la percepció del color, que porta el seu nom; Daltonisme.
Al 1811, Almeo Avogrado va formular una llei que portava el seu mateix nom en la que deia que dos volumens de diferents gasos i mateixes condicions tenen el mateix nombre de molècules que d'àtoms.Com la tecnologia anava avançant, l'estudi es podia realitzar amb més facilitat, i el 1896, Becquerel - descobridor de la radioactivitat- va suposar que els electrons tenien càrrega elèctrica. Teoria confirmada vint anys després.
El 1911 Rutherford, va llançar la primera teoria sobre l'estructura de l'àtom, deia que els electrons giraven al rededor del nucli com si fóra un sistema solar en miniatura. Aquesta teoria es va mantindre hasta 1913, data en la qual Bohr, va llançar una nova teoria atòmica. Deia que els electrons giren al voltant del nucli en òrbites. Aquesta teoria va ser i és de les més importants, anomenada Teoria Atòmica de Bohr.
Aquesta no va ser la teoria definitiva, però si la base de les actuals. El 1929, Rutherford va descobrir que el nucli dels àtoms estava compost per protons i que tenia càrrega positiva. I en 1932, Chadwick va descobrir el neutró, una de les parts més importants de la matèria que es troben al nucli de l'àtom.
A través d'aquestes teories es poden realitzar molts experiments, per a afirmar-les o rebartir-les.
Com per exemple, l'experiment de Rutherford.
També anomenat experiment de la làmina d'or, consistia a provocar que un raig de partícules alfa (partícules emitides en moltes desintegracions súbites que està constituïda per nuclis d'àtoms d'heli) sobre una fina làmina d'or i observar com afectava la trajectòria dels raigs.
Les partícules s'obtenien de la desintegració del poloni. Per a obtindre el fi raig; es va col·locar el poloni en una caixa de plom, que deté totes les partícules excepte les que ixien per un xicotet forat. Perpendicularment a la trajectòria del raig s'interposava la llàmina de metall, i per a la detenció de partícules, s'utilitzava una pantalla de sulfur de zinc, que produeix xicotets destells quan una partícula alfa xoca amb ell.
Segons el model de Thompson les partícules alfa atravesaríen la làmina metàl·lica sense desviar-se molt de la seua trajectòria.
La càrrega positiva i els electrons de l'àtom es trobaven dispersos de forma homogènia en tot el volum de l'àtom. Com les partícules alfa posseeixen gran massa (8.000 vegades major que la de l'electró) i gran velocitat (20.000 km/s), les forces elèctriques serien molt suaus i insuficients per a aconseguir desviar les partícules alfa.
A més, per a atravessar la làmina del metall, aquestes partícules es trobarien amb molts àtoms, que anirien compensant les desviacions cap a diferents adreces.
L'experiment va ser realitzat per Hans Geiger i Ernest Mardsen, baix la supervisió d'Ernest Rutherford, als laboratoris de Manchester a l'any 1909, i publicat el 1911.
No hay comentarios:
Publicar un comentario