Les dones, científiques d'alt nivell.

Done pas a aquesta entrada donant la meua opinió: per suposat que hi podem ser-ho. Jo no veig diferència entre el cervell d'una dona o d'un home, pot ser que el cervell de l'home siga més gran,però ni significa res a l'hora de la intel·ligència. I tenim tots les mateixes oportunitats de poder triomfar a l'ampli camp de la ciència. Dita la meva opinió, comencem. Més d'una persona podria nomenar els noms de científics cèlebres,com Albert Einstein, Charles Darwin... Ni els he hagut que buscar, ixen sols. Aquests són dels més famosos, i pot ser que molta gent ni sàpiga perquè ho són. 

Encara que, a l'hora d'esmentar científiques, què ocorre? No en sabem  -o pot ser uns pocs-. Per exemple Marie Curie, que hi dedicà tota la seva vida a l'estudi de la radioactivitat, guanyant dos premis Nobel per el seu esforç i dedicació a la ciència. Un exemple admirable que menys.Indagant un poc més, podem trobar una dona que fou un prodigi des de xicoteta.

María Agnesi, que als nou anys ja parlava set idiomes, als deu ja hi coneixia sobre les més excelses obres de la ciència. I per si fora poc, als vint-i-u va escriure un llibre sobre el càlcul diferencial (part de l'anàlisi matemàtica que consisteix en l'estudi de com canvien les funcions quan les seves variables canvien). Amb aquest currículum, el mateix papa Benedicte XV li va oferir una plaça de càtedra de matemàtiques i filosofia natural, que acceptà. Però als trenta quatre anys el seu pare (que li va ensenyar l'amor per les ciències) va morir i abandonà l'estudi de les matemàtiques i es dedicà a l'ajuda i caritat.

Gran exemple de com una ment brillant s'apartà del camí de la ciència per a dedicar-se a l'ajuda dels demés d'una diferent manera. Perquè per a mi la ciència és també una forma distinta d'ajudar.

Laura Bassi, qui es va doctorar en filosofia a l'any 1733 però, a pesar d'haver publicat més de trenta articles sobre química, física, hidràulica i matemàtiques i mecànica, sols aconseguí obtindre la càtedra de Física experimental en la universitat de Bolonya al 1776, dos anys abans de la seva mort. A pesar d'haver sigut acceptada com a professora, no podia accedir a la jerarquia acadèmica per ser dona, i se li va prohibir donar conferències públiques. Desafiant els prejudicis, va dictar en sa casa, al costat del seu marit, classes de física experimental i també va instal·lar un laboratori on es reunien grans científics.

L'últim cas ens demostra la desigualtat que han viscut les dones des de sempre en la ciència, i com no, en tot. És trist que condicionen fins on pots arribar tan sols pel fet que vas nàixer dona. Es trist que no deixen lliure una ment que tant pot oferir, que li lleven oportunitats. Però el més trist és que coses paregudes ocòrreguen encara avui en dia. Jo expresse la meva opinió perquè reflexioneu. I com s'ha fet costum al finalitzar les meves entrades, tot està en la nostra má i tan sols nosaltres podem fer que açò canvie.

Si voleu informar-vos més de dones tan brillants com aquestes dels exemples podeu clicar ací.

Jo tan sols he posat dos exemples, però hi han moltes més. Amb les seves històries i treballs. Darrere de les meves paraules hi ha vides dedicades a la ciència, als descobriments... Deuríem estar orgulloses d'aquestes dones i saber que ningú és millor que un altre per qualsevol condició en la qual es trobe. 

Si sols he posat dos exemples (que a mi em pareix poc) però, com ja he dit abans, si voleu informar-vos més, he deixat l'enllaç.

att: kai-ya.