Autoavaluació.

Terminis de lliurament: Em pose 4 punts, perquè he entregat totes les vegades els projectes abans i m'he esforçat a acabar abans per a poder tindre super poders.

Entrades del blog: també em done 4 punts perquè he buscat la informació i l'he reelaborat la informació, a més d'entendre-la i explicar-la amb les meues paraules, el que costa molt i crec que em meresc 4 punts(?)

Descripció del problema: em done 3 punts, perquè s'entén tota la informació que he posat, i la recerca d'informació va ser difícil i costosa. Encara que no he fet mapa mental ni he posat els enllaços, crec que em meresc tres punts per el que em va costar, a més que els enllaços em pareixen irrellevants si el que pose ja s'entén.

Problema concret: Em pose 4 punts, perquè vam treballar molt. Ja que vam fer una recerca acurada i vam canviar moltes paraules per a poder explicar-nos i que ens entenguen, a més que vam posar tots els enllaços de les pàgines d'on vam extraure la informació.

Reflexió sobre el projecte: em pose un 2, perquè no he fet tres, sols dos (comptant amb aquesta), i la que vaig fer Aureli em va dir que estava bé.

Treball en grup: Em pose un 3, perquè vam treballar les tres prou, i cadasquna va aportar un poc d'ajuda per a fer que quedara bé. Crec que per al pròxim he de millorar jo, ja que de vegades em distreia i crec que vaig treballar menys, encara que costar ens va costar a les tres i vam dedicar moltes hores.

I al sumar els apartats (6), 4+4+3+4+2+3=20. un 8; segons els criteris d'avaluació. 

Em pareix una nota justa.

Gràcies Claudia Piquer i Lucena.

Els done 30 punts a cada  una per ser tan guapes i per ajudar-me en el projecte I i II.

Part II del treball. Calfament global.

CALFAMENT GLOBAL DEL PLANETA

Les glaceres s'estan fonent, el nivell del mar augmenta, les selves s'estan assecant i la fauna i la flora lluiten per sobreviure. Cada vegada és més evident que els humans hem causat la major part de l'escalfament del segle passat i d’aquest, mitjançant l'emissió de gasos que retenen la calor, per potenciar la nostra vida moderna.

El calfament global del planeta cada vegada causa més preocupació. El fet que la temperatura de la Terra augmente uns graus no es notaria molt, però no és cert. Si la temperatura pujara uns quants graus, es produiria un canvi climàtic a escala mundial, i provocaria l'extinció de molts éssers vius, arruïnaria l'agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències catastròfiques per a la humanitat. Si la temperatura pujara, es fondria una part dels casquets polars, amb la conseqüència de la inundació de les zones costaneres més poblades. Aleshores, podríem dir que el calfament global és un augment gradual de les temperatures, tant a l’atmosfera com a l’aigua, que s’han detectat en l’actualitat, a més del continu augment que es pensa que passarà en el futur.

El calfament del planeta s'ha produït per la influència i a conseqüència de les activitats humanes que han generat més CO2 que abans. Així mateix, aquestes activitats han alterat el cicle de l’aigua per l’augment de la temperatura, produint una major evaporació dels cursos d'aigua i de la humitat pròpia de la superfície terrestre. Per tant, augmenta la quantitat de vapor a l’atmosfera, el que influeix en un augment de la temperatura, alterant la relació entre l’oceà i l’atmosfera. Contribuint al fet que en algunes parts de la Terra es produïsquen precipitacions intenses on, per exemple, en un dia plou tot el que havia de ploure en un any, causant danys materials. Els humans també intervenen en el calfament global del planeta mitjançant la contaminació de les fàbriques i encara que pensem que nosaltres mateixos no estem contaminant, pel simple fet de tindre un cotxe i desplaçar-nos en distàncies xicotetes ja ho estem fent. El forat de la capa d’ozó també contribueix perquè hi ha menys protecció contra els rajos UV-B.

Per tant perquè el calfament global no vaja a més, tots hem de posar de la nostra part, conscienciant als altres perquè comencen a plantejar-se aquest problema, que és de tots.

                                              

Aquesta és una molt bona comparació, i molt original, del que està passant actualment al nostre planeta. Fent-nos reflexionar encara que siga sols un poc, de la veritat que estem vivint i quasi sempre ignorant.

http://www.explora.cl/2013-10-16-17-42-41/respuestas-de-un-cientifico/cielo-preguntas/climatologia-preguntas/1325-por-que-se-produce-el-calentamiento-global

http://elblogverde.com/calentamiento-global-consecuencias/

http://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/calentamiento-global/calentamiento-global-definicion

Treball contaminació atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica és aquella en la que l'aire s'embruta de substàncies contaminants que poden afectar a la salut de les persones i animals i la natura.

Està causada per l'activitat humana a les fàbriques; els processos industrials que impliquen combustió, en les indústries com en els vehicles, i també els fertilitzants i el fem.

Les conseqüències que produeix són varies, tant com en les persones, en els animals i  les plantes.

Com per exemple malalties respiratòries agudes, com neumonía; cròniques, com el càncer de pulmó,  i malalties cardiovasculars.

A més que afecta al desenvolupament de les plantes que es troben prop de llocs amb molta contaminació, i que morguen animals, que emigren... També augmenta la temperatura i la més famosa; derreteix els pols, que provoca inundacions.

L'efecte  hivernacle és un procés on una part de la radiació solar entra a l'atmòsfera, però és reflectida i una absorbida (la majoria arriba a la superfície terrestre) i això produeix que s'escalfe, dificultant l'emissió de calor del planeta.

Encara que és un procés natural, i sense ell no podria haver vida al nostre planeta, en els últims 100 anys s'ha incrementat el procés degut a l'activitat humana en fàbriques, vehicles... Cosa que podría desenllcar en un canvi climàtic prou significatiu.

I com tot el mencionat anteriorment, també té les seues conseqüències, que són: la desertització, que causa grans sequeres i deixa sense menjar a miliars de persones, la deforestació- que segueix en augment-, inundacions provocades per l'anteriorment mencionat, i la destrucció de ecosistemes. També podria  portar conseqüències encara més greus, ja que la temperatura de la Terra augmentaria entre 1'5 i 4'5 graus, que no pareix molt, però el clima canviaria significativament.

La pluja àcida és una precipitació aquosa, producte de les emissions d'òxids de sofre, de nitrogen i els clorurs, que en combinar-se amb el vapor d'aigua que existeix en l'atmosfera es transformen en sulfats (àcid sulfúric), nitrats (àcid nítric) i ió clorur (àcid clorhídric).

No sempre és pluja, de vegades es presenta com neu, d'altra banda, alguns elements químics que es combinen per a produir la pluja també poden presentar-se com pols seca que cau sense adonar-nos, igualment de perjudicial i perillosa.

Les seues conseqüències són perjudicials hasta per a les construccions, ja que corroeix les estructures i causa risc de caiguda d'edificis i monuments. També afecten als rius i llacs, la vegetació, i animals.

En el cas del sòl i els arbres, minva el creixement de vegetació, perquè causa un efecte de corrosió en les fulles i redueix el creixement dels arbres, que hasta pot acabar amb la la seua mort.

 En llacs, quan la pluja cau direcament sobre els llacs, fa que l'aigua s'acidifique i mate a la majoria de peixos i plantes aquàtiques i fa que l'aigua no siga potable.

Un altre tema és el forat a la capa d'ozó, un efecte de la contaminació atmosfèrica que consisteix en una disminució d'ozó a la capa més alta de l'atmòsfera ( estratosfera).

La teoría en la que més persones creuen és que la disminució de l'ozó de l'estratosfera és deguda a l'augment de de clor al l'atmòsfera, que es combina amb l'ozó i el destrueix.

En aquest cas, les conseqüències  són molt més perilloses per a nosaltres, ja que al minvar l'ozó hi ha menys protecció contra els raigs UV-B, que destrueixen l'ADN, i causen càncer de pell, catarates als ulls i disminucions del sistema inmunològic.

Les plantes també es veuen afectades, perquè afecten als seus procesos de desenvolupament i modifiquen la seua forma, distribució dels nutrients i etapes de creiximent, essencials per a la seua superviviència.

Els raigs UV-B  també afecten seriosament als ecosistemes marins, perquè s'ha demostrat que al fitoplàncton afecten a la seua mobilitat, i causen la seua mort, i com és l'aliment bàsic de totes les cadenes alimentàries marines, supon un gran risc la seua desaparició.

D'una altra banda, també provoquen danys als peixos, gambes, amfibis i altres animals marins durant l'època més important de la seua vida, el desenvolupament, afectant les seues capacitats reproductòries i reduint la població.

Per a finalitzar, la meua opinió general. 

Aquest treball he de reconèixer que al menys  a mi, m'ha costat prou, i li he tirat bastant de temps, tant per a reunir la informació, pegarla a la taula, traure un text resumint cada apartat, i ademés parlar-ho i decidir-nos amb les meues companyes de grup. Però crec que ens servirà de molt per a concienciar-nos de l'actualitat al nostre planeta, i el que li estem causant. També convide qui llegeixca el meu blog, que recapacite de tot lo que ocorre avui en dia, i que pense en què podriem fer tots per a millorar la situació, perquè despès de tot, tan sols tenim la Terra per a viure.

Att: kai-ya.

Integrants del meu grup

El meu grup està format per Claudia Piquer, Claudia Lucena i jo. 

( ͡° ͜ʖ ͡°)

Les dones, científiques d'alt nivell.

Done pas a aquesta entrada donant la meua opinió: per suposat que hi podem ser-ho. Jo no veig diferència entre el cervell d'una dona o d'un home, pot ser que el cervell de l'home siga més gran,però ni significa res a l'hora de la intel·ligència. I tenim tots les mateixes oportunitats de poder triomfar a l'ampli camp de la ciència. Dita la meva opinió, comencem. Més d'una persona podria nomenar els noms de científics cèlebres,com Albert Einstein, Charles Darwin... Ni els he hagut que buscar, ixen sols. Aquests són dels més famosos, i pot ser que molta gent ni sàpiga perquè ho són. 

Encara que, a l'hora d'esmentar científiques, què ocorre? No en sabem  -o pot ser uns pocs-. Per exemple Marie Curie, que hi dedicà tota la seva vida a l'estudi de la radioactivitat, guanyant dos premis Nobel per el seu esforç i dedicació a la ciència. Un exemple admirable que menys.Indagant un poc més, podem trobar una dona que fou un prodigi des de xicoteta.

María Agnesi, que als nou anys ja parlava set idiomes, als deu ja hi coneixia sobre les més excelses obres de la ciència. I per si fora poc, als vint-i-u va escriure un llibre sobre el càlcul diferencial (part de l'anàlisi matemàtica que consisteix en l'estudi de com canvien les funcions quan les seves variables canvien). Amb aquest currículum, el mateix papa Benedicte XV li va oferir una plaça de càtedra de matemàtiques i filosofia natural, que acceptà. Però als trenta quatre anys el seu pare (que li va ensenyar l'amor per les ciències) va morir i abandonà l'estudi de les matemàtiques i es dedicà a l'ajuda i caritat.

Gran exemple de com una ment brillant s'apartà del camí de la ciència per a dedicar-se a l'ajuda dels demés d'una diferent manera. Perquè per a mi la ciència és també una forma distinta d'ajudar.

Laura Bassi, qui es va doctorar en filosofia a l'any 1733 però, a pesar d'haver publicat més de trenta articles sobre química, física, hidràulica i matemàtiques i mecànica, sols aconseguí obtindre la càtedra de Física experimental en la universitat de Bolonya al 1776, dos anys abans de la seva mort. A pesar d'haver sigut acceptada com a professora, no podia accedir a la jerarquia acadèmica per ser dona, i se li va prohibir donar conferències públiques. Desafiant els prejudicis, va dictar en sa casa, al costat del seu marit, classes de física experimental i també va instal·lar un laboratori on es reunien grans científics.

L'últim cas ens demostra la desigualtat que han viscut les dones des de sempre en la ciència, i com no, en tot. És trist que condicionen fins on pots arribar tan sols pel fet que vas nàixer dona. Es trist que no deixen lliure una ment que tant pot oferir, que li lleven oportunitats. Però el més trist és que coses paregudes ocòrreguen encara avui en dia. Jo expresse la meva opinió perquè reflexioneu. I com s'ha fet costum al finalitzar les meves entrades, tot està en la nostra má i tan sols nosaltres podem fer que açò canvie.

Si voleu informar-vos més de dones tan brillants com aquestes dels exemples podeu clicar ací.

Jo tan sols he posat dos exemples, però hi han moltes més. Amb les seves històries i treballs. Darrere de les meves paraules hi ha vides dedicades a la ciència, als descobriments... Deuríem estar orgulloses d'aquestes dones i saber que ningú és millor que un altre per qualsevol condició en la qual es trobe. 

Si sols he posat dos exemples (que a mi em pareix poc) però, com ja he dit abans, si voleu informar-vos més, he deixat l'enllaç.

att: kai-ya.

Reflexió sobre les notes.

Per supost que hi és important la nota, perquè demostra si has aprés el que s'ha explicat en classe. Però això no pot assegurar que jo o una altra persona sàpia el perquè.

M'explique: per exemple, jo puc memoritzar la composició d'un metall o una fórmula complicada de física, però no entendre res. Encara així podria aprovar l'examen, clar, sense saber perquè és o perquè es fa així. Tan sols fer un ''copia i pega'' dins del teu cap i podries assegurar-te un aprovat, perquè en l'educació que nosaltres rebem jo crec que és: 'o aproves o no passes'. Moltes vegades és ignorat si hem adquirit el coneixement o tan sols hem memoritzat quatre paràgrafs que al cap de tres dies oblidarem, deixant espai per a noves coses amb les quals passarà el mateix.

Per tant, per a mi, l'important és tindre una bona nota per què saps de veritat el que has donat, no perquè ho hajes memoritzat. En eixe moment sí que hauràs aprés de veritat. És cosa nostra decidir si volem passar cursos endavant tenint una base sòlida de coneixement sobre una cosa, o simplement anar pujant de nivell de coses que no hem entés.

I per a finalitzar aquesta entrada i reflexió, diré -no, confessaré- que si he fet el de ''copiar i pegar'', però que després m'he donat compte que no serveix de res, i per tant aquest curs em posaré seriosament a estudiar perquè en un futur els meus coneixements estiguen establits de veritat i amb un fonament i raó.

att: kai-ya.

introducció

Hola, em dic Vera, tinc 14 anys, y suponc que açí he d'explicar coses sobre mi, les meues assignatures preferides i tot aixó, pero preferisc començar explicant el per què del nom d'aquest, el meu blog, el per què de la elecció d'aquest nom i no un altre és simple... O no. en la vida no hi ha res simple.

Em vaig basar en una frase d'una sèrie, reemplaçant 'one piece' per 'tabla periòdica'.
Realment vaig escollir aquest nom  perquè ells  són pirates que van a buscar l'anterior nombrat, adquirint experiència i sabiduría - tant com amics- en el camí cap a la seua meta, plè d'aventures, riscos i decissions que s'han de prendre per a arribar al seu destí.
En el meu cas i el dels meus companys, busquem el coneixement de la física y química a través de l'experiència que adquirim a classe i amb els exercicis que fem i farem.
Ens arrisquem al fer exàmens, prenem riscos al no fer apunts, i córrem riscos si no atenem, així mil exemples més...
La física és un món apassionant (la química no tant) , almenys per a mi, encara que no ens hem endinsat al fons del tot, com buscant el tressor, dins de la mar amagat, a l'aguait per nosaltres. Lo que aquest any aprendrem está lluny, pero también prop, tan sols nosaltres podem decidir si anar a buscar-ho o no.


Att: kai-ya.