Examen objectiu 14.

He fet les activitats a les fitxes proposades com a examen de l'objectiu 14, i he obtingut aquestos resultats:

FITXA I→ He fet 32 apartats bé, sobre 50. 32/50= 6'4.

FITXA II→ He fet 29 apartats bé, sobre 50. 29/50= 5'8.

FITXA III→ He fet 23 apartats bé, sobre 50. 25/50= 5'00.

【6'4+ 5'8+ 5'00= 5'73】

NOTA FINAL= 5'73.

Dibuixos plàstica.

Presentació de dibuixos fets per mi tant com a l'aula de plàstica com a la meva casa. 

Presentació del projecte.

Examen de prova 12-13

Examen de prova dels objectius 12 i 13.

1. Indica raonadament quants electrons comparteixen cada àtom de Cl quan formen una molècula de Cl2. Fes algun dibuix o diagrama on representes els electrons de l’última capa de cada àtom de Cl en la molècula de Cl2 i que es distingisquen clarament els electrons que es comparteixen.

Dada: Z(Cl)=17

Z(Cl)=17 que significa que té → 17 p i 17 e-.

En la primera capa hi han 2 e-, en la segona→ 8 i en la tercera → 7.

Per tindre l’última capa plena i  tindre més estabilitat necessita un altre. Per això comparteix un e- (de l’ùltima capa) amb un altre àtom ja siga de clor o d’un altre element no metàlic. En aquest cas és amb el mateix àtom.

II. Indica raonadament quants electrons comparteixen cada àtom de N i H quan formen una molècula d’amoníac NH3. Fes algun dibuix o diagrama on representes els electrons de l’última capa de cada àtom del N i el H en la molècula de NH3 i que es distingisquen clarament els electrons que es comparteixen. 

Dades: Z(N)=7 i Z(H)=1.

L’amoníac está  format per → 3 àtoms d’hidrogen i un de nitrogen.

Z(N)=7 ,es a dir, que té 7 p. i 7 e-.

De manera que en la primera capa electrònica té 2 e- i en la segona (última) 5

Z(H)=1 , es a dir, que té 1 e- i un p.

Així que en l´última capa té →1 e-.

Per a tindre l’última capa plena, el nitrogen comparteix un e- amb un àtom H , un altre e-amb l’altre àtom H i un altre e- amb l’ùltim àtom, H.

III. Calcula les masses moleculars de l’àcid nítric HNO3 i el metà CH4. Dades: Ar(H)=1 u, Ar(N)=14u, Ar(O)=16 u, Ar(C)=12 u.

HNO3 és una molècula que està formada per 1 àtom→ H, i un altre  àtom→ N i 3 àtoms O, en total 5 àtoms.

Per tant→ 1+14+16·3=63u

➨HNO3 té una massa molecular de 63u

➨CH4 és una molècula que esta formada per un àtom de C i 4 àtoms de H

       aleshores: 12+4·1=16u

➨CH4 té una massa molecular de 16u

IV. Classifica raonadament si les següents substàncies apareixen en la natura com àtoms aïllats o molècules i si són elements o compostos: Cl2, Kr, Xe, NH3, CH4, N2, CO2.

Cl2	molècula
Kr	àtom aïllat
Xe	àtom aïllat
NH3	compost
CH4	compost
N2	molècula
CO2	compost

Activitat voluntària 13.2

Elements i compostos químics


Els elements químics estan formats sempre per àtoms del mateix tipus, amb igual nombre de protons i d'electrons. Per aquesta raó, hi haurà tants tipus d'elements químics com tipus d'àtoms existisquen.

Poden estar formats per molècules que solament continguen àtoms idèntics , i no poden ser descompostos en altres substàncies més simples.
Es representen amb els símbols químics → He (Heli), Be (Berili), etc.
Cada un dels elements presenta propietats físiques i químiques específiques. 
La majoria són sòlids, 11 són gasos i solament 2 són líquids a temperatura ambient. Se ordenen en la taula periòdica dels elements químics.

Els compostos químics resulten de la unió de dos o més elements químics, combinats en quantitats exactes i fixes, anomenades molècules.
Es poden separar en els seus components per diferents procediments. 
Es presenten per fórmules que són dos o més símbols dels elements que composen, indicant la proporció en que estan combinats. 
Per exemple, la fórmula de l’aigua, H₂O, ens diu que → té 2 àtoms d’hidrogen i un d’oxigen. Presenten propietats molt diferents de les de cada element que el construeix. El nombre de compostos químics coneguts sobrepassa amb facilitat els 10 milions i cada dia s’elaboren milers de nous compostos.

Activitat voluntària 13.1

Avui explicaré les diferències entre àtmoms i molècules.

Primer, per a que siga més visual he preparat una presentació.

Un àtom és la unitat més xicoteta de la matèria, és indivisible i no és possible veure'l desde un microscopi comú.
Les agrupacions d'àtoms d'un mateix tipus, constitueixen els elements químics.
Un element és una substància química pura que compta amb àtoms de la mateixa classe i es distingeix pel seu nombre atòmic. El nombre atòmic deriva a partir de la quantitat de protons presents en el nucli dels àtoms de l'element.

Cada tipus d'àtom té: → nombre

                                   → massa 

                                   → tamany


Hasta el moment s'han descobert 118 elements, dividits en: Metalls, No metalls i gassos nobles. 


Les molècules són la quantitat més petita que pot haver-hi en una substància, i com estan compostes per àtoms, són divisibles. 
Auquestes sí poden aparéixer de forma independent en la natura, per aixó podem trobar molècules d'aigua, oxígen o carboni sense tindre que estar acompanyades.

Quan diferents àtoms s'ajunten es formen les mentades molècules, i poden formar diferents tipus d'agrupacions amb formes variades, com per exemple:

Hexagonals


Pentagonals

(Estructura idealitzada d'un compost amb una 

 geometria de coordinació pentagonal plana)

Diari. Dimarts 19.

Avui hem editat i acabat la presentació sobre el nostre element químic, i després hem començat a treballar en el projecte del tercer trimestre.
Hem fet la portada i la introducció a aquest treball. 
El grup seguix sent el mateix d'abans.